Inauguració Tatiana Blanqué (5 abril 2018)

9 d'abril de 2018 Vernissatges a la Sala Rusiñol

L’Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol, presenta la Tatiana Blanqué al nombrós públic que ens acompanya: “la Tatiana és una pintora jove, molt creativa. Fa molt temps que ens coneixem i seguim la seva obra. Teníem moltes ganes i ens feia molta il·lusió presentar una exposició seva”.

Josep M. Cadena: “Tatiana ha aconseguit portar-nos la primavera a la Sala Rusiñol” . I inicia el seu comentari tot explicant que la Tatiana és una artista molt exigent i de molta projecció tant a Catalunya com a l’estranger. Explica al públic que realitza una obra que té molt interès ja que es tracta d’una obra figurativa amb una gran significació. Tot seguit parla dels arbres i de la seva simbologia antropològica

Sense deixar de banda els arbres, explica que són la representació de tots nosaltres, de la societat. L’arbre també representa la família i, al igual que l’ésser humà, neix, creix i es desenvolupa. A cadascun d’aquests quadres, i mitjançant els arbres, es representa un sentiment de l’artista que l’espectador pot fer seu ja que aquests quadres són oberts a les sensacions de tothom.

Finalitzat el parlament, la Tatiana comença agraïnt l’assistència del públic i, tot seguit, ens explica que el seu treball no tracta d’arbres ni de paisatges en si, si no que el rerafons , la raò de ser, és l’antropologia. L’arbre forma part de la natura i la natura és l’àmbit més autèntic que tenim a la societat. “Treballo molt lentament, com lentament creix la natura, i en aquest sentit hi ha un paral·lelisme. El títol de l’exposició dóna una pista molt clara d’allò que busco”.

Arriba el torn de les preguntes. Així, un dels assistents pregunta: Com has arribat a voler pintar arbres? Abans dels arbres feia arquitectures, respon. Però tenia la necessitat de sortir cap a fora i amb els arbres vaig trobar la forma de fer-ho. Un altre dels presents també pregunta: Hi ha certa influència japonesa en el teu dibuix? Crec que ella m’ha trobat a mi i jo l’he investigat. M’interessa la seva filosofia de vida. El caminar a poc a poc i disfrutar d’allò que tenim, m’interessa especialment.