MONTMELÓ, 1931 – 2021 Baqués

La rigorosa formació tècnica, la capacitat imaginativa i l’estil molt personal i original, alhora que suggeridor i sensible, son els trets més característics de la seva obra.

BIOGRAFIA

Fill de pagesos, visqué els seus primers anys en contacte directe amb la terra, però aquells temps tranquils foren interromputs per la Guerra Civil i la consegüent postguerra, durant la qual la seva família es va traslladar a Barcelona.

Des de molt jove ja va fer diners amb el llapis i amb el pinzell. Treballà de delineant, de dibuixant de còmics i de cartells de cinema. El 1957 el trobem com a cap d’estudi de disseny gràfic d’una empresa publicitària. No tardà gaire en muntar el seu propi taller, l’Estudi Baqués, on ja destacà el seu esperit creatiu, pel qual va rebre diversos premis: Delta de Plata, el 1962, i el Laus de disseny, el 1971.

Catedràtic de l’assignatura de disseny gràfic a l’Escola Oficial de Publicitat de Barcelona i professor a l’Escola Massana, aprofundeix en el camp de la seva activitat artística mitjançant l’experimentació de tècniques i composició.

No és fàcil descriure l’estil d’en Josep Baqués. La rigorosa formació tècnica, la capacitat imaginativa i l’estil molt personal i original, alhora que suggeridor i sensible, seran els trets més característics de la seva obra. En la seva pintura trobem un món màgic, misteriós i simbòlic; d’aquesta manera es concentra la barreja d’irrealitat i realitat que transita pels somnis.

JOSEP BAQUÉS I LA SEVA SEMPRE MANERA JOVE D’ACTUAR

per Josep M. Cadena

Barroc i surrealista, imaginatiu i clàssic, respectuóss al màxim amb les formes, però a la vegada trangressor amb elles per a fer combinacions en què les pesantors es combinen amb la lleugeresa, Josep Baqués és un pintor que dóna força a la ironia per mitjà de la contraposició de les imatges. I encara que ens capta per aquestes, la veritable força de permanència de la seva obra es troba en el que ens explica amb elles.

Jo crec que se les sap totes i que amb la seva habilitat expositiva pot fer molt diverses coses. Si volgués, podria encabir-se en els més contraposats estils i triomfar alhora en la pràctica de tots ells. Però té una honestetat creativa que li impedeix trencar amb les pròpies normes, que per elles mateixes ja són prou transgressores, doncs ha aconseguit portar a la veritable pintura tot el que va saber demostrar com dissenyador gràfic que amb sorprenents dibuixos en els que licuava la matèria, donava consistència de carn i ossos a un seguit de figures.

Quan veig els cavalls amb potes de cigonya, així com ceràmiques i soperes que pertanyen a la matèria feta somni, sempre penso que les idees es troben per sobre de les realitats de les que provenen. I crec que Baqués sap molt bé que sense els sentits no hi ha pensament que s’aguanti, però que ha trobat la manera de què veiem la realitat per les seves virtuts trascendents i no pas pel que la mateixa significa com element aprofitable en relació amb el que són les nostres necessitats marcades pel dia a dia. Ell sempre va més enllà i de la riquesa de les formes passa a la denúncia de la pobresa en els sentiments, així com del goig del que és agradable ens ajuda a passar, per a què hi pensem, a la tristesa per les mancances que contínuament ens pressionen.

Jo crec que l’obra de Josep Baqués té una lectura més fonda de la que habitualment s’ha fet d’ella. El pintor és un personatge que pensa i que no dóna cap pinzellada sense saber que, dins de les llums i les ombres de cada obra hi ha una raó de viure d’acord amb una voluntat trascendental. De la mateixa manera que casdacun de nosaltres ha de quedar pel que pensa i fa de veritat, la seva obra artística persegueix una sortida cap a la permanència en relació amb les futures generacions. Per això té la gran virtut de mantenir-se jove -deixo de banda les edats, que aquí no tenen res a fer- en el pensament i en l’acció pictòrica.