ST. VICENÇ DE CASTELLET, 1959 Carme Magem
Durant molt de temps treballà principalment l’oli i el dibuix però des de principis del 2005 s’introdueix en el collage, aconseguint una tècnica pròpia que combina amb la pintura a l’oli.
El retrat té un paper rellevant dins el seu treball. Personatges icònics del món de la cultura, del cinema, de l’art, de la lluita social… són els protagonistes de les seves obres.
La seva formació artística comença ben aviat al Cercle Artístic de Manresa, continua a Sabadell i a l’Escola Municipal d’Art de Sant Cugat del Vallès. Cursà estudis universitaris d’infermeria i especialitat gine-obstètrica. Exerceix la seva professió de llevadora des de l’any 1981.
La seva trajectòria sempre ha estat dividida entre el món de la sanitat, en l’àmbit de l’atenció a la dona i el món de l’art, exposant a diferents galeries de l’Estat així com a Oman, Emirats Àrabs, entre d’altres. També participa a prestigioses fires internacionals com St-Art a Strasburg, Salón des Antiquaries a Nancy, Lille Art Fair, Abu Dhabi Art Fair, Affordable Art fair a Singapur, Londres, NY, ect
Inicialment treballà l’oli i el dibuix però va començar a experimentar amb el collage fins arribar a aconseguir una tècnica molt personal que combina amb la pintura a l’oli. Interessada cada vegada més en aquesta tècnica, aprofundeix i investiga totes les seves possibilitats. Tracta temes diversos entre els quals destaca la figura femenina, el retrat i rostres carregats d’expressivitat.
DE CARA
per Carme Magem
Anar de cara és una expressió que podríem traduir per “dir la veritat”, “no amagar res”, “deixar veure les veritables intencions”… I això és el que jo he volgut fer en aquesta exposició; pintar i mostrar el que més m’agrada fer: pintar rostres humans, sobretot de dones.
A cada cara s’hi amaga tot un univers. Hi podem trobar un gest efímer, una trajectòria de vida, una ideologia, la representació d’un món tan complex com el cinema…., tot un univers de sentiments, emocions, vivències.
Creuant la nostra mirada amb la de qui ens mira en cada pintura, molts hi trobarem preguntes, altres respostes, records, desitjos, certeses i tot un ventall de possibilitats que ni tan sols se m’acudeixen.
Potser és per això que pinto cares, perquè em fa sentir profundament identificada amb allò que faig i allò que sento. En el fons, el meu desig és que l’observador es pugui sentir també en comunicació íntima amb els rostres que jo pinto.
