BARCELONA, 1923 – GIRONA, 2007 Casademont -Le Vieux-

Molt vinculat a l’Empordà, va conèixer pam a pam aquests indrets, que amb els anys va plasmar en gran part de la seva obra.

BIOGRAFIA

Va ser el seu pare qui l’introduí en el coneixement i amor de l’art de forma que un cop acabats els estudis de batxillerat, l’anima per tal de què es traslladi a l’Estartit per pintar del natural. Era l’estiu del 1939, any en què conegué a en Joaquim Mir.

Malgrat la fermesa de la seva vocació, accedí a estudiar la carrera d’Enginyeria Industrial –la prevista dedicació futura al negoci familiar així ho exigia-. Cursa estudis a l’Institut Francès de Barcelona (on als anys 1949-50 realitzarà una exposició de pintura i dibuix) i a Llotja tot i que de forma irregular. En aquesta època conegué i tractà l’escultor Carles Collet, de qui aprengué no solament conceptes teòrics sinó els aspectes pràctics i fonamentals de tècniques tan diverses com l’escultura, la ceràmica, l’esmalt i el gravat.
Amb motiu de la fundació del Cercle entra en contacte amb el nucli d’artistes que el freqüentaven, experiència que seria decisiva en el seu procés formatiu. Acepta els consells de l’escultor Claude Collet i coneix a en Josep Maria de Sucre.

Després de la mort del seu pare, Casademont seguirà amb l’empresa paterna fet que l’obligarà a renunciar a una beca concedida pel Cercle Maillol, consistent en una estada a París. Posteriorment funda una llar casant-se amb la Mariàngels Mercader i Camps amb qui tindrà els seus dos fills: el Francesc i la Berta. La seva part d’artista el portarà a dedicar-se a l’aventura de l’art. Abans, però, passa per una època d’educador i de gravador. Ingressa al col·legi Viaró com a professor de plàstica i de pintura; també fa classes a l’Escola de Decoració. Al primer, crea el Departament d’Art. Per a la segona, redacta una Història dels estils del moble que queda incorporada a la seva càtedra. Casademont escriu el text d‘El vell ametller, relat educatiu il·lustrat amb les pintures dels seus alumnes. En aquesta etapa treballa amb Xavier Figueras per l’editorial Magisterio Español S.A., desenvolupant les col·leccions Colibrí i Yunque, la qual cosa fa un total d’onze volums.

La seva fama es fa internacional en exposar, el 1953, al Cercle Artístic de Burdeus. Hom pot trobar també el seu nom entre els de la col·lecció de gravadors que el 1957 porta al Museu Galliera de París el recull Rosa Vera. Un any deprés obtingué el primer premi de gravat al Saló de Tardor de la ciutat de Mallorca. El 1960 guanya la primera medalla de gravat a la V Mostra Internazionale de Lugano. El 1961 guanya el primer premi de xilografia de la II Bienale della incisione, a Pèscia, Itàlia. El 1969 aconsegueix el primer premi de gravat al XIV Concurs d’Art de Girona, d’àmbit nacional.

Els encàrrecs per a les edicions selectes i de bibliòfils se succeeixen. Fem notar la seva presència als llibres Dotze paisatges urbans de Barcelona, a la col·lecció Rosa Vera, Sol de España (1967-68), a les edicions Natua, i Ombres et Lumières (1965) a les edicions Meddens, de Bèlgica.

Casademont viurà amb intensitat el món de l’art a partir de l’any 1961. Figura als catàlegs del Saló de Maig (1962,1967,1968). El 1967 porta a terme la primera exposició que podem anomenar professional i que tindrà com a marc la Pinacoteca. Comença una etapa de constants viatges. S’instal·larà a París, compartint vivenda amb el també pintor Xavier Valls. Es relaciona amb els artistes catalans que arriben a França per respirar un aire diferent. Pintarà i farà exposicions a Honfleur, Normandia, Londres, Àustria … Visita els museus d’ Alemanya, recòrre Àfrica i s’enamora de la llum de Nova York. No oblida Espanya ni la planúria castellana de la mateixa forma que recórre els Pirineus. Tot aquest ventall d’imatges i sensacions quedaran plasmades a les seves teles.

Anys després deixarà Barcelona, per traslladar-se a Sant Cugat del Vallès. D’aquesta època esdevé un període dominat per les formes geomètriques i cubistitzants. No trigarà a marxar cap a l’Empordà i s’establirà amb la seva família a Cadaqués on viurà disset anys. D’aquesta etapa podem destacar l’exposició realitzada a la galeria Blondel titolada Cadaqués vist de nou. Posteriorment es traslladarà definitivament a un mas a pocs kilòmetres de la Bisbal.

De llavors ençà son més que nombroses les exposicions realitzades tant de caràcter individual com col·lectiu a les principals galeries d’art del nostre país i de l’estranger. A nivell internacional ha exposat a Europa: París, Londres, Berlín, Roma, Düsseldorf, Viena, Basilea, Zuric… a Amèrica: Washington, Los Àngeles, Nova York, San Francisco… a Àsia: Tokio i Taiwan.

Podem veure obres seves a museus, entre d’altres, al Museu d’Art Modern de Barcelona, al Museu del Louvre –Gavinet des Étampes- París, al Museu Dalí de Florida, al Museu Nacional de Graz, al Museu-Pinacoteca del Monestir de Montserrat…

Nombrosa és, també, la bibliografia i la filmografia entorn a la seva persona i obra: Gran Enciclopèdia Catalana, 1969; Dos siglos de pintura catalana per J.M.Garrut, 1974; L’art català contemporani per Alexandre Cirici, 1977; La luminosidad analítica de Casademont per Julio Trenas, 1977; Presència: figura i paisatge per F. Galí, 1979; Cent anys de pintura a Cadaqués per J.J.Tharrats, 1981; La pintura contemporánea en Mallorca per Gaspar Sabater, 1982; Il lirismo de Francesco Casademont per Enrico Bellari, 1984 … Entre els films: Casademont a Cadaqués, Tecnicine. Dir. J. Boch, 1978 -Documental Figaro Films- i Casademont Le Vieux. Serveis Vídeo, Empordà, 1986.

Entre les distincions que li han estat concedides destacar la de la Medalla d’Or a la Sala de l’Hotel de Ville de Vichy, la de President Honorari a l’Academie du Vernet, la de fill adoptiu de l’Estat de l’Estíria a Graz (Àustria) i destacar, especialment, que a l’any 1994 la Generalitat de Catalunya el condecora amb la Creu de Sant Jordi i és nomenat Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Casademont, independentment d’ésser pintor ha conreat, com ja resta dit, el gravat així com el disseny i la ceràmica. Sempre s’ha sentit lletraferit. La seva capacitat d’escriure l’ha dut a certàmens d’importància. Ha publicat els llibres: Pirineu, dos edicions, 1947, amb text i il·lustracions en xilografia; El Sol d’Espanya, 2 edicions en català i en castellà, Ed.Nauta, 1966; El gran llibre del nen, fotografies, Ed. Nauta, 1968; Colibrí i Yunque (ja citats), 11 volums de pedagogia amb la cooperació de Xavier Figueres. Ed. Magisterio Español, 1971-1972; Sono Cosí -poemari de l’anima- 1998-1999.

L’any 2006 realitzà la seva darrera exposició individual, va ser a la Sala Rusiñol. Amb aquella exposició va voler retre homenatge al seu gran amic, el crític d’art Francesc Galí (1918-2006). Un any després d’aquest homenatge, el 10 d’agost de 2007, l’artista va morir a la ciutat de Girona.