Seguint el ritme dels nens a les escoles, a la Sala Rusiñol també comencem un nou “curs”. Aquesta vegada, tenim la sort de fer-ho amb l’extraordinària mostra d’un pintor inèdit a casa nostra: en Miquel Peidro (“La força del color”). Vingut d’Alcoy, però arribat des del Japó, on està triomfant després d’unes quantes exposicions. Interessant la seva experiència al país […]

Diuen que cal aprofitar la famosa crisi per a re-inventar-se. La Sala Rusiñol potser no ha arribat a tant, però sí que clou la temporada amb una proposta original: “80 dibuixos” d’en Ramón Aguilar Moré. Sí, dibuixos. Però no són qualsevol mena de dibuixos: són d’Aguilar Moré, i tenen la seva història, perquè en Ramon va començar la seva carrera […]

Vint-i-cinc anys —que llargament hem celebrat— més un altre any (que molt volant ha passat) fan els 26 Anys que avui compleix la Sala Rusiñol. Per a la gran ocasió, també un gran pintor: en Lluís Roura, amb l’extraordinària exposició que té per títol “Les Quatre Estacions” (en directa al·lusió als seus quatre grans quadres que porten en conjunt aquest […]

«—¿La Hostería del Laurel? —En ella estáis, caballero. —¿Está en casa el hostelero? —Estáis hablando con él…» (“Don Juan Tenorio”)… En realitat no ens trobem a l’Hostería del Laurel, sinó a la Sala Rusiñol. Però succeeix que aquesta vegada ha vingut en Juan A. Tenorio amb la seva exposició “Anatomia humana”… Així, amb traça tan amena, el presentà Mr. Cadena…

“20 anys després”. Sí, feia molt de temps que en José Miguel ROMÁN FRANCÉS havia exposat a la Sala Rusiñol. Ara —precisament, 20 anys després— ho fa per segona vegada, i amb una qualitat molt alta. —Esperem que no tornin a passar uns altres vint anys més, suggerí l’Ignasi Cabanas.

Xavier Sanagustín ha tornat a la Sala Rusiñol (“Harmonia i silenci en la natura”). Coses que passen a la vida: «Avui, 24 de febrer de 2012, fa 25 ANYS exactes que vaig exposar aquí per primera vegada, i he de destacar el tracte que a la Sala Rusiñol m’han dispensat i la seva professionalitat. Us dono a tots la benvinguda […]

3 de febrer de 2012: ni freds ni neus poden aplacar l’acostumada expectació que es genera cada cop que el genial Antoni Vives Fierro exposa amb nosaltres. Omplí com sempre! Aquesta vegada, a més, Ciutats i personatges ens porta una nova proposta del pintor —els “personatges”— que està agradant molt, sempre però en continuïtat amb el seu inconfusible estil, marcat […]

La Sala Rusiñol té el gust de lluir durant aquests dies un preciosa mostra de paisatgisme urbà, amb les característiques pròpies del pintor Eduard Malvehy: arquitectura geomètrica, sensació urbanística plàcida, afortunada combinació de colors, ventall ampli de ciutats… Tot plegat mereix el títol “L’encís de les ciutats”. Els observadors gaudim d’aquesta visió més humana de les urbs…

Nadal de 2011. Com sempre en aquestes dates, ens il·lusiona tenir algun convidat d’especial renom. En aquesta ocasió, ens acompanya en Josep Cruañas, justament amb “El color de la il·lusió”. Diuen d’ell que és un “impressionista contingut”. Ell no ho nega, però —fugint de qualsevol etiquetatge excessiu— prefereix deixar clar que és continuador de la tradició figurativa.

Jaume Laporta torna a la Sala Rusiñol amb la col·lecció “Llegint la realitat”. Ell és un dels primers pintors que ha exposat a la nostra Sala. Posteriorment, ho ha fet en successives ocasions. Tant és així que l’Ignasi Cabanas, director de la Sala, ens l’ha presentat tot afirmant: «Hem crescut junts».