VIC, 1934-2013 Fidel Bofill

El seu art neix d’una síntesi de colors exacerbats i de l’abstracció, que resol amb masses i taques de color.

LA VISIÓ ÀMPLIAMENT PICTÒRICA DE FIDEL BOFILL

per Josep M. Cadena

Fidel Bofill (Vic, Osona, 1934) és un dels valors de l’actual pintura catalana, perfectament consolidat, però amb constant afany renovador pel que fa a l’expressió. Ara el tenim a la Sala Rusiñol de Sant Cugat i aprofita l’ocasió per a presentar l’obra literària Colors d’Anton Carrera, el qual s’ha inspirat en la varietat i sentit d’equilibri de la seva paleta.

La formació de Fidel Bofill fou progressiva, dins del que era l’ambient de tronat classicisme que per circumstàncies de l’edat de formació va trobar-se. Els seus temps, com els de molts altres, foren els del color d’ala de mosca morta com, segons he llegit fa poc, definia el país l’escriptor i acadèmic Francisco de Ayala (recentment mort) a la seva tornada a Espanya després d’anys d’exili. Però Fidel Bofill, pintor i ceramista, interessat i practicant de diverses tècniques artístiques, va saber connectar amb l’impressionisme i connectar a través d’ell amb l’impuls creatiu de les transvanguardes que, de mica en mica, ens arribaven.

El nostre pintor és i ha estat un paisatgista revitalitzador. De la mateixa manera com la Natura es renova dins del cicle de les estacions, Fidel Bofill ha observat el seu entorn per a captar les seves gràcies, a la vegada que li transmetia els sentiments que cada vegada sentia créixer en el seu interior. Buscava i trobava, però com mai s’ha sentit satisfet amb aquesta primera acció, després tornava a buscar on havia trobat. I en aquesta posició segueix, conscient de què la matèria té en ella infinites possibilitats per a trobar noves harmonies i diferents registres que cal explorar.

Gran viatger, persona conscient de què cada lloc té una manera d’expressar-se i que totes poden confluir en la que se sent com a més pròpia, Fidel Bofill és internacional sense deixar d’ésser molt d’aquí, de Catalunya en general i d’Osona en particular. Quan veiem un dels seus quadres –entre ells els que ara aquí exposa- el sentim nostre, però també el podem veure, àgil de pensament, connectat amb uns ambients que ens fan àmpliament representats en els altres i els seus ambaixadors entre nosaltres. El sentim proper i encertat intèrpret del que reconeixem com més propi, però també el veiem sempre disposat a ensenyar-nos el que marca diferències que són enriquidores per a l’esperit.