PRAGA, 1958 Katerina Alavedra-Duchoslav
Reflexiva en la construcció de les obres, així com en la selecció dels colors, però a la vegada aimant de l’experimentació en l’original enfocament que dóna a les seves obres.
El seu estil i temàtica són molt personals: temes urbans txecs, figura, bodegó o paisatge de vegades gairebé geomètrics, amb colors vius i càlids.
BIOGRAFIA
Finalitzats els seus estudis a Suïssa (Basilea), a l’Escola Superior de Comerç i la Kunstgewerbeschule, deixa de banda l’art i treballa en el sector comercial i de traducció.
Després d’un forçós exili polític a Suïssa l’any 1968 i ja un cop casada, es trasllada a viure a Sant Cugat i és aquí on retroba allò que durant tant de temps li va faltar: l’Art i la pintura.
L’any 1998, durant l’entrega del premi Nacional de Catalunya al aleshores president de la República Txeca, a qui Katerina traduïa, i en presència del president Pujol, Miquel Roca i Baltasar Porcel, aquest darrer es va interessar per la seva pintura, la qual cosa l’encoratjà a presentar la seva obra al públic.
A l’Escola Municipal d’Art de Sant Cugat connectà ràpidament amb altres artistes i professors, i després d’un curt període de reflexió, inaugura la seva primera exposició individual a l’any 1999 a la qual en seguiren les exposicions a l’estranger.
Ha obtingut diveros premis de pintura i ha participat en programes de TV a Catalunya i la República Txeca.
KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV “EN ESSÈNCIA”
per Imma Pueyo, historiadora i crítica d’art
A les acaballes d’aquest estiu 2023 tan calorós, la Sala Rusiñol inaugura una nova temporada artística gracies a l’esforç i l’entusiasme per l’art d’Ignasi Cabanas, de la Victòria i de la Carme. El calendari d’exposicions l’inicia la pintora Katerina Alavedra-Duchoslav, essent aquesta la sisena vegada que exhibeix la seva obra en aquest espai.
En el treball artístic de Katerina Alavedra-Duchoslav observarem, a grans trets, dos temes: el paisatge urbà i la naturalesa. L’aspecte urbà el centra en dos territoris: Txèquia i Catalunya i no dubta en destacar Praga principalment, Barcelona i Sant Cugat. En aquesta exposició els paisatges txecs, catalans i les composicions amb elements naturals són objecte del seu estudi que ha connectat amb el títol: En essència. En essència, dona a entendre el conjunt de propietats d’un objecte que el fan ser el que és i també pot expressar les diferents condicions d’identitat. En aquesta línia a Praga l’hi designa un conjunt de propietats històric-artístiques amb altres properes a nivell emotiu, sentimental que connecten amb la infantesa i la joventut de la pintora. A Barcelona i Sant Cugat estableix un conjunt de propietats funcionals com ser l’espai de pertinença, proper físicament, és el lloc on passeja, on resideix.
L’amor que Katerina Alavedra-Duchoslav sent per Praga, la ciutat on va néixer, es manifesta quan selecciona els seus edificis singulars i el seu patrimoni arquitectònic excepcional que la caracteritza. L’artista destaca les construccions i els llocs més representatius, el pont Carles, la catedral, les places del centre, la torre de Malá Strana, els voltants al costat del riu Moldava. La ciutat és representada des de dalt com en un vol d’ocell migratori, ara en diríem des d’un dron, visualitzant-la ordenada geomètricament, com un conjunt de peces que es poden encaixar. Katerina ofereix a l’espectador de l’obra una manera de veure la ciutat i des de diferents punts de vista.
De Barcelona opta per destacar un enclavament emblemàtic com es el Passeig de Gràcia. El punt de referència de la perspectiva per a contemplar la ciutat es des de dalt, des d’un espai de lleure interior, enfront d’un rellotge que de manera simbòlica representa tant el pas del temps com el de descans, de calma. L’extern i l’intern es manifesten també en els temes entorn la natura: el paisatge de Sant Cugat i les composicions amb flors o paisatges d’interiors. Destacaríem que l’essència, el senyal d’identitat es expressar l’intimidat, l’espai personal delicat, ordenat amb objectes seleccionats. Un tema en el que Katia fa una síntesi figurativa de sensacions ordenades molt lliure i representativa del seu tarannà.
El procés pictòric de Katerina Alavedra-Duchoslav es laboriós: sobre una base realitzada amb acrílic procedeix a plasmar el traç continu que descriu els elements, composa i estructura el tema. A continuació la pintora aplica taques de color amb un procediment pictòric molt peculiar i personalitzat que caracteritza el seu estil. La tècnica genera una estructura de línies creuades que unides a l’hàbil control de l’espai i la manipulació dels plans de color, acreixen la visió d’ordre i equilibri en el conjunt. En totes les obres es respira una atmosfera nítida on els efectes volumètrics encaixen en un urbanisme de perspectives i carrers embolcallats amb la llum centreeuropea matisada, diferent a la mediterrània.
L’obra acull les sensacions que intervenen en la imaginació de l’artista, el temps simbòlic de les emocions, l’espai físic de pertinença a un lloc, l’espai personal i tots plegats configuren el concepte en essència. Un bravo per Katerina Alavedra-Duchoslav. Cal admirar la seva capacitat de treball i aquest seguir reflexionant en el seu treball en curs.
UN ART PICTÒRIC ARQUITECTÒNICAMENT COMUNICATIU
per Josep M. Cadena
La pintura de Katerina Alavedra Duchoslav, artista txeca per origen, suïssa d’adopció i santcugatenca per matrimoni i residència, és tan sòlida, equilibrada i harmoniosa com les places, cases i espai íntims que representa. Als anys 2014 i 2015 vaig tenir l’opor- tunitat de parlar i escriure en referència a la mateixa respecte a les exposicions que l’au- tora féu en aquesta mateixa Sala Rusiñol a la que novament hi torna. Aleshores vaig destacar la seva innegable aptitud creativa a la vegada que la sinceritat de les seves emocions. Ara contemplo una vegada més les evocacions de la vida col·lectiva a les ciutats centreeuropees –als carrers, als cafès, a les terrasses, a la riba dels rius que tra- vessen els nuclis urbans–, cal recordar que la pintora nasqué a Praga l’any 1958, i re- trobo la serenor d’unes imatges que segurament connecten amb la infantesa i la joventut de la pintora.
A l’exposició, les vistes de la ciutat on nasqué Kafka, inclòs el cafè que duu el nom del compositor Smetana, es combinen amb quadres on hi apareixen les barcelonines pla- ces Reial i del Pi, com també una perspectiva de la Punta de Sitges, i és que la nostra artista sap entrelligar paisatges txecs i catalans mitjançant l’element comú de la civilitat, a través de la reivindicació del carrer com a àgora pública on els ciutadans s’interrala- cionen i fan vida sota el principi del respecte mutu.
Però si la pintora atén l’àmbit col·lectiu, no per això descuida el racó de la privadesa, el lloc on podem ésser nosaltres mateixos sense que la pressió dels demés condicioni el nostre comportament i fins i tot el nostre pensament. Els quadres exalten l’espai íntim, i hi veiem el balancí on, gronxats pel cadenciós i dolç moviment, podem dur a terme l’important tasca de la reflexió, mentre potser deixem descansar la vista en el dibuix de les rajoles d’un terra hidràulic i ens arriba l’olor d’una flor d’interior.
A la tela, Katerina s’hi lliura plenament, amb la generositat de l’artista plàstic que sap entendre el que veu i que sent la necessitat de compartir-ho amb els altres; aprofitem l’avinentesa per gaudir també nosaltres de les veritats que ella ha sabut assolir.
PERSISTÈNCIA I PROGRÉS DE KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
per Josep M. Cadena
D’acord amb el que estableix una vella tradició –els que ja tenim una certa edat la recordem com si fos de sempre–, un cop passat l’estiu, amb les seves calors i la diàspora dels canvis temporals de residència, s’inaugura una nova temporada artística. Ho celebro, ja que la continuïtat en els bons costums –com els que tracten de reforçar els llaços entre tots els que ens estimem les arts plàstiques– sempre és convenient, i més encara en una època com aquesta, afectada per fortes turbulències que afortunadament, segons ens diuen els que en saben, comencen a amainar.
Per aquest motiu la Sala Rusiñol obre el seu calendari d’exposicions 2014-2015, i la pintora Katerina Alavedra-Duchoslav –que ens va deixar un molt bon record quan, crec que fou l’any 2002?, ja ens presentà la seva primera exposició en aquesta sala, una mostra titulada Del sentiment, en la que evidencià la seva innegable aptitud creativa, junt amb la sinceritat de les seves emocions– és l’encarregada d’encetar una nova etapa més.
L’obra exposada de Katerina Alavedra-Duchoslav ens ofereix un bon testimoni de constància dins de la vocació i de perfeccionament en les formes expressives. D’aquesta manera ens demostra que, independentment de les circumstàncies que ens afectin en les activitats professionals –pintar i practicar les arts en general també és una professió– i de les decisions privades a les que tothom té perfecte dret, cal ésser tossut i mantenir-se ferm en les pròpies maneres d’ésser. I això és el que fa aquesta artista persistent en projectar les seves àmplies capacitats per a entendre el seu entorn original –aquell en el que es va formar la seva rica i atractiva personalitat plàstica– i plasmar-lo mitjançant, tal com ella defineix amb encert, els colors de la seva vida.
Vida pròpia, però també vida col·lectiva és la que trobem en els quadres que ara presenta Katerina Alavedra-Duchoslav, residenciada des de fa anys a Sant Cugat per raons familiars, que sap evocar amb la seva obra arrelada en ciutats del centre d’Europa representades per cafès, terrats i músiques al carrer, un sentit constructiu de vida en comú reivindicador del respecte que cada persona mereix per ella mateixa i del proïsme.
Amb aquests quadres, fills de la vocació, defensats per la permanència activa dels sentiments, Katerina Alavedra-Duchoslav encerta de nou com a persona que pinta per a ella mateixa i per a tots nosaltres. Bon començament de temporada.
GLOBAL I CADA COP MÉS AMPLI SENTIMENT A LA PINTURA DE KATERINA
per Josep M. Cadena
Katerina, nascuda a Praga, estudià comerç sense mai deixar de sentir l’impuls cap a l’art plàstic, que li venia de molt nena. Al seu país d’origen es diplomà en arts plàstiques a una important escola i l’any 1982 es traslladà a viure entre nosaltres i continuà els seus estudis a l’Escola Municipal d’Art de Sant Cugat del Vallès. Casada, adoptà el nom del marit i per això és més coneguda com Katerina Alavedra, encara que ella cuida d’afegir-hi al darrera, amb un discret guionet, el seu originari cognom de Duchoslav. Tot un seguit de canvis per a aquesta catalano-txeco-suïssa, que per al seu art han significat un notable enriquiment cultural i de caràcter plàstic, doncs una virtut innata en ella i ben visible en la seva obra, és que sap recollir diversitat de sensacions que li arriben de fora i que transforma en una projecció pictòrica molt personal.
La presència pública de Katerina Alavedra-Duchoslav –poso el nom complet, però aviso que tornaré al més familiar i simple de Katerina quan cregui que el mateix ens permet apropar-nos amb més sensibilitat a la seva obra- començà amb bon peu. És a dir, amb dos primers premis: l’obtingut l’any 1997 a l’onzè Concurs de Pintura Sanvisens a Sitges i en el també onzè Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanas Alibau, celebrat l’any 1998 a Sant Cugat. Després es produiren, amb éxit davant de jurats públics, altres participacions en concursos i diverses exposicions personals, que també tingueren bona acollida. Però considero que he de fixar-me amb especial atenció en els seus dos primers premis, que la feren destacar entre diversitat de concursants tan animosos i amb voluntat de triomf com ella, els quals, amb les seves obres demostraren àmplies capacitats creatives. Foren confrontacions dures i en les quals participà amb sincera voluntat de saber si tot el que sentia en el seu interior podia ésser compartit per altres.
De fet, quan exposà individualment la seva obra en el 2002 en aquesta mateixa sala, titulà la mostra amb la frase Del sentiment, per expresar que no tenia cap mena de reserva davant del públic, en gran manera desconegut, ja que la seva voluntat era transmetre el que sentia quan avançava pel camí de l’equilibrada bellesa i dels ben estructurats sentiments que sempre li han produït un intens goig quan els expressa en les seves obres.Tant Ramon Sanvisens Marfull com Miquel Cabanas Alibau –barcelonins els dos pels fets de naixença, però amb àmplies curiositats estilístiques que sempre buscaven intensos i nous efectes a la llum natural-foren vocacionalment pintors. Sanvisens, volcat cap a la Mediterrània i amb esperit emprenedor, realitzà la seva àmplia i estimulant obra amb un bon maridatge amb la docència activa, mentre que Cabanas Alibau, més retret i resident permanent a Sant Cugat, treballà en mig d’un modest silenci que considerava necessari per a obtenir el constant progrés en la seva molt personal obra. Dels dos i del que representaven en el progrés personal, participaria Katerina, reflexiva en la construcció de les obres, així com en la selecció dels colors, però a la vegada aimant de l’experimentació en l’original enfocament que dóna a les seves obres i en la dinàmica plàstica que les mateixes, serenes i ben establertes, tenen en la seva dinàmica vida.
Katerina és una pintora oberta al món i als canvis. M’atreveixo a dir que és global, sense que per això es deixi seguir pel que li arriba de nou, sinó que sap donar-li el lloc estètic que li pertoca. Mira cap endavant, però sempre recorda el que tenim darrera i avança cap al progrés. Un progrés que, en el cas de la seva pintura, és evident i no s’atura.
Exposicions
KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“EN ESSÈNCIA“
KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“EVOLUTION 1999-2019”
KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“LES COULEURS DE MA VIE”
KATERINA ALAVEDRA-DUCHOSLAV
“NOSTÀLGIA?”
