POLÒNIA, 1971 Piotr Perski

Piotr Perski transforma un personatge real, un paisatge quotidià, en un lloc recreat on l’espectador troba nous sentits, emocions amagades que apareixen revelades a través de la mirada de l’artista.

MIRADES

per Josep M. Barragán Rodríguez. Doctor i Professor titular de la Facultat de Bellas Arts. Universitat de Barcelona

Els artistes, sovint amb dificultats per conviure amb les condicions socials que ens imposa el món on vivim, tenen però un gran privilegi, poden crear móns, poden donar forma, matèria i consistència a idees, experiències i emocions que passen a formar part de l’univers paral·lel al real. Alhora ofereix a l’espectador l’oportunitatr de viure experiències diferents a les que té en la seva vida quotidiana o fins i tot canviar la seva mirada cap a aquesta realitat.

Piotr Perski, és un exemple d’aquesta actitut artística que transforma un personatge real, un paisatge quotidià, en un lloc recreat on l’espectador troba nous sentits, emocions amagades que apareixen revelades a través de la mirada de l’artista.

Va venir de Polònia a Espanya amb la beca del Ministerio de Asuntos Exteriores i està acabant la tesi doctoral a la UB de Barcelona. Durant la seva estada a la ciutat comtal, ha realitzat nombroses exposicions a Espanya, Polònia, Alemania, Xipre, Singapur i diverses als EEUU.

Les pintures de Barcelona, ciutat on l’artista polac està establert des de fa més de 16 anys, ens ofereixen de nou mirades, una nova experiència modestament, generosament compartida: la força de la vida en l’entorn i del temps que necessita, potser ja oblidat, els temps que dediquem a viure sense veure, sense mirar. I un coneixement profund de la representació de la ciutat i l’elecció dels procediments propis del mitjà pictòric.

A les seves obres veurem: edificis, cels i vistes generals de les ciutats i natura, algunes molt conegudes, però destil·lades per la seva elecció. No és fàcil reinterpretar les imatges més o menys tòpiques d’aquestes vistes, platges, ports i mostrar una visió personal. Piotr Perski ho fa: l’obstinació per la representació del natural, una actitud del segle XIX, que amb el pas dels anys torna a ser innovadora, perquè ens fa pensar sobre el procés de re-presentació (així passa en el camp artístic) i l’opció per la reducció de recursos entre tots els que la pintura ofereix desde fa milers d’anys, són els seus dispositius de discurs artístic.

El resultat són pintures que ara tornen a ser sorprenents si t’atures a mirar una mica, emocionants, perquè transmeten l’experiència viscuda del moment. Si l’espectador entra en el joc de la mirada que ens proposen les seves obres, tornarà a mirar i podrà participar en la lluita silenciosa, sincera, apassionada, d’un pintor que salva les percepcions fugaces d’aquests llocs i les reté, sense congelar-les (com passa a la fotografia) a la seva pintura. No són les imatges de Barcelona i altres llocs mil cops representades, mil cops fotografiades, són les experiències viscudes de Piotr Perski que vinculen els paisatges urbans i els racons rurals a través de la línia que dibuixa l’artista. Els recursos: els formats, l’elecció del punt de vista i la línia de l’horitzó, les gammes cromàtiques, les pinzellades (sí, l’empremta que deixa el pinzell) i la representació pictòrica de la llum. En les Mirades amb Piotr Perski, re-descobrim la ciutat a través dels formats: retalls del paisatge dins el límit del possible, alguns allargats fins l’extrem, altres també extremadament verticals, o quadrats però en una proporció desmesurada, i la llum fugissera, que va dibuixant les formes, entre llums i ombres, i traduïda en denses taques de color (amb milers de matisos) que predominen les vistes generals.

La concentració d’edificis. De vegades els edificis ocupen gran part del quadre i l’artista es recrea en la visió amuntegada, amb indicis característics de la seva organització urbana a través dels carrers: de vegades rectes, de vegades laberíntiques, de vegades en pronunciades perspectives en el seu descens cap el mar, de vegades pujant cap els turons. De vegades gairebé no reconeixibles i traçats amb un dibuix invisible sota la capa pictòrica amb una reducció cromàtica que, en aparença, només apunta al blanc, al gris, al blau, al verd i al siena, però carregats de matisos que mantenen la forma.

Cels incommensurables i les formacions de núvols, que hi ha qui creu impossibles, però que existeixen… es poden redescobrir, seguint la mirada. La proporció i la desproporció formal. I sempre amb una sorprenent desmesura de centelleigs de la gamma cromàtica que van del groc al vermell violent, passant per tots els rosats daurats, ataronjats… són els colors fugaces de l’ocàs del dia.

El mar i el cel, en franges de masses de colors de vegades pesades com el plom, el color amb el que han estat pintades, amb vibracions turqueses, cobalt, anyil i blanc, enlluernadors.

La boira, aquest fenòmen atmosfèric tan relllevant i inevitable en el paisatge de Barcelona i altres llocs oberts al mar, és incòmoda per a la representació, però en la seva experiència i la inquieta mirada, Piotr no la pot ignorar. No sense ignorar el port de Barcelona, no sense ignorar la badia de Menorca, sembla impossible pintar aquella massa difusa de minúscules partícules que embolica de vegades el paisatge, però Piotr Perski ho fa.

El treball artístic de Piotr Perski és una possibilitat, és una bona excusa en aquest cas, per a salvar-nos de l’aborriment de les percepcions quotidianes.