UTRERA, 1960 Tenorio

Dels seus viatges recull partitures, cartes, manuscrits antics i premsa que després formaran part dels collages que caracteritzen els seus treballs.

BIOGRAFIA

Nascut a Utrera (Sevilla) l’any 1960, i de formació autodidacte, des de petit participa en concursos de pintura ràpida i completa la seva formació a l’Acadèmia de dibuix i pintura de Carme Sala, a Molins de Rei. La seva trajectòria professional s’ha vist recompensada amb diversos premis en certàmens de pintura. Ha realitzat exposicions tant en l’àmbit nacional com en l’internacional. Gran part de la seva obra es troba catalogada.

Dels seus viatges recull partitures, cartes, manuscrits antics i premsa que després formaran part dels collages que caracteritzen els seus treballs. També cartells de pel·lícules, de manera que suma la seva afició al cinema amb els paisatges urbans que visita. La gran força expressiva que caracteritza l’obra de Tenorio, unida a un bon ús de la tècnica, li ha permès una dicció personal davant la qual l’espectador no sap si admirar la composicio, el dibuix o el color, o bé rendir-se davant la perfecció del collage, convertit en un color més de la seva paleta.

Un conjunt de temes urbans arquitectònicament resolts, exponents d’una pintura on el sentiment no resta ignorat, vibren a cada pinzellada en els densos talls de l’espàtula i vibren, encara, en la presència humana que, no obstant la seva absència, s’endevina en la seva pintura.

JUAN TENORIO

per Ricardo Campos

Trampes de colors on s’atura el temps i Tenorio inocula el precís moviment perquè els edificis precisament juguin a ser persones, i les persones intentin ser habitants, els habitants es desprenguin de les seves ombres i les ombres canviïn la llum, davant la mirada fugitiva del captiu espectador, que segueix el decadent compàs de milers de ciutats amb música de fons, impregnades de partitures i cartes d’amor.

Trampes innocents sense més ni més, on la màgia del “collage” et pot transportar de forma infantil muntat en un pinzell a una casa de nines amb vistes a Times Square.

A prendre’t un Cinzano a la Plaça Reial.

A llegir-te La Vanguardia al Florian.

O passar a través d’una picada d’ullet de Puccini al jazz.

Un Tenorio de signatura vermella.

LES CIUTATS HUMANES DE JUAN TENORIO

per Josep M. Cadena

Juan Antonio Tenorio és un artista global que viatja constantment i ens transmet les seves visions i reflexions mitjançant el domini del pinzell i la força del color. El seu interès són les ciutats, on la vida humana bull i el progrés, com a mínim tecnològic, que no sembla tenir aturador, avança a una velocitat cada vegada major, sense que potser no hi hagi gaire consciència de cap a on ens dirigim.

De la mateixa manera que hi ha pintors fascinats per la Naturalesa, on hi tenen cabuda els arbres que apunten cap al cel i les aigües dels mars, els llacs i els rius, el nostre autor prefereix els immensos gratacels de ciment i acer i l’asfalt que en els dies de pluja reflecteix el pas incessant dels cotxes que hi circulen per damunt.

La llum, el color i el moviment per força sedueixen al pintor, i aquests elements es troben intensament presents en els anuncis que pengen de les parets dels edificis, com els fruits llampants que es balancegen a les branques dels arbres, tot i que en aquest cas no es tracta d’atraure ocells sinó l’atenció del vianant i potencial consumidor. Aquests panells publicitaris poden reflectir tant una llauna de Coca-Cola com la notícia d’una representació teatral o d’una exposició de pintura, i serem nosaltres qui ens haurem de decantar per la satisfacció superficial o per l’aliment de l’esperit.

El pintor ens mostra el brogit de la més capdavantera de les ciutats, Nova York, on es percep la vivència de la tensió constant, però també ens ofereix la calma reposada de Cadaqués, on les cases blanques del nucli històric semblen conversar amb les barques de pescadors gronxades per l’aigua. I també hi veiem la plaça Reial de Barcelona, amb taules parades als seus porxos, preparades per a acollir trobades de comensals que podran menjar, beure i xerrar prop de les palmeres que suggereixen paratges tropicals.

Als quadres de Juan Antonio Tenorio hi apreciem escenes de ciutats recognoscibles per a nosaltres, tant perquè hi hem estat o perquè n’hem vist imatges, però gràcies al mestratge pictòric de l’artista ara podem contemplar-les de nou en unes obres que capten i evoquen magníficament l’esperit i l’atmosfera d’aquestes urbs.

TENORIO I L’AMPLITUD DEL PENSAMENT PICTÒRIC

per Josep M. Cadena

Juan Antonio Tenorio té l’encert de saber expressar amb la seva pintura, feta de línia i de color, descriptiva d’uns fets i d’uns llocs concrets que ha vist i ha sentit al llarg dels seus viatges, els sentiments que neixen de la realitat i van cap al món dels somnis i de les interpretacions. Guarda sensacions, però també diversitat de testimonis materials que després, en el moment de posar-se davant de la tela per a crear amb les formes, emergeixen i es fan elements imprescindibles de cada quadre.

Els collages són importants en els seus quadres. Però no pas com fórmules complementàries en relació a unes estructures, sinó per ells mateixos, pel que suggereixen. Persona imaginativa i que s’ha fet a ell mateix, gràcies a la seva gran curiositat creativa en relació a tot el que l’envolta, ha establert conceptes que, aparentment dispersos en els seus orígens, després encaixen en les composicions generals. Cal mirar amb atenció tot el que ens diu, ja que res del que expressa per mig d’un discurs plàstic que, en principi, es troba centrat en un tema, sense mai deixar les arrels, creix i es ramifica en diversitat de situacions. Són les seves, com és natural, però tenen molt a veure amb la nostra acció col·lectiva, perquè són filles d’impulsos comercials, de notícies informatives, de rètols i de llums que fan intencionades pampallugues per a cridar la nostra atenció com ciutadans d’un país i d’uns determinants moments que hem compartit sense, potser, saber-ho, posats en les nostres coses, sense pensar que també eren dels altres.

La pintura de Tenorio és, alhora, activa en el pensament i equililibrada en les formes. Construeix amb harmonia entre els temes i el seu entorn, però sap sortir de tot el que pugués semblar encotillament. Té la virtut d’ésser lliure i de mantenir-se en aquesta posició, encara que sap prou bé de les limitacions que cada persona posa als altres en nom dels interessos col·lectius. Utilitza la fantasia a partir de la realitat, ja que sap que des de la mateixa és lliure per construir uns móns en els quals les idees són molt més sòlides i atractives que les realitzacions materials.

Un camp de blat o d’ordi -invento l’exemple, ja que és molt possible en la seva manera d’expressar-se- pot portar a Tenorio a pensar en les onades del mar i fer que aquestes avancin en un instant per un paisatge d’interior, en el que hi ha diversitat de coses. Combina amb encert els colors, però també els impulsos del pensament. Aconsegueix que el mateix tingui la plenitud que, en el fons, demana la plàstica.