BARCELONA, 1954 Víctor Pedra

L’univers pictòric de Victor Pedra és oníric i profundament simbòlic.

EL PARADÍS LÚDIC DE VÍCTOR PEDRA

per Josep M. Cadena

La Sala Rusiñol de Sant Cugat ha escollit al pintor i escultor Victor Pedra (Barcelona, 1955) per a inaugurar l’any 2017, un artista sentimental a la vegada que irònic que identifica correctament el món en què vivim com una gran pista de circ on tots nosaltres ens veiem obligats a executar difícils exercicis de malabarisme. Sota la carpa d’amples franges de color coronada per banderoles, cal esforçar-se en pujar graó a graó diverses escales a la recerca del cim, és necessari que cap de les bitlles que mantenim en moviment a l’aire caigui, doncs causaria un terrabastall, i sobretot, estiguem caminant sobre una corda fluixa o dalt d’un monocicle, és indispensable que no perdem un equilibri que no sempre és fàcil de conservar.

Les dones de Pedra tenen aires cubistes, corbes contundents i pits triangulars. Tot sovint ocupen gran part del llenç i apareixen gegantines respecte a altres elements representats, i és normal que així sigui perquè allò que és transcendent imposa la seva presència. Són figures femenines que en el seu hieratisme i elegant senzillesa ens recorden a les filles dels reis de l’Arcàdia feliç, a l’antiga Grècia, aquelles que guardaven el bestiar i que, innocents en llurs nueses, captivaven als déus i els impel·lien a abandonar l’Olimp per a, transfigurats en homes o animals, provar de seduir-les.

L’univers pictòric de Victor Pedra és oníric i profundament simbòlic. Ell reivindica un paradís que no gaudim a causa de les nostres pròpies incapacitats, potser perquè encara no hem aconseguit que el cavall picassià pugui parar de renillar contra els horrors de la guerra i es dediqui simplement a córrer i pastar en llibertat. L’artista associa aquest altre món al que no hem de renunciar amb la Natura. El sol proporciona la millor escalfor que hi ha després de les carícies humanes, les palmeres ens atorguen la seva ombra, la pluja apaga la nostra set i les peres i les cireres ens ofereixen la seva dolçor. A la vegada, rius i mars ens conviden al viatge; tot i que, si sabem usar la imaginació, no necessitarem moure’ns i en tindrem prou amb un vaixell de paper per a anar a tot arreu.

Estrenem 2017, i trobo molt adient que la Sala ho celebri amb una exposició de Víctor Pedra, doncs aquest autor, a la seva excel·lent categoria artística, uneix la demanda d’una societat millor. Tant de bo aquest any ens hi acostem una mica més!