Vernissatge d’en Mateo (25 setembre 2009)

En Joaquim Mateo ha tornat a la Sala Rusiñol, després de la seva darrera exposició l’any 2006. Aquesta vegada ho fa amb la seva col·lecció titulada “Paisatges de l’interior”. Ens ha sorprès tot autodefinint-se com un [pintor] «primitiu actual, que intenta fer el que pot». Això té la seva història, però el que hi ha de cert és que en Mateo ha pogut… i molt!

“Una imatge val més que mil paraules”: l’aparador de la Sala Rusiñol, decorat pel propi artista, és un reflex de la seva típica temàtica (“Paisatges de l’interior”). Al fons, destaca el quadre “Life family” (nº 34), un imponent oli-collage en tela, de 100×300 cms. Et recomanem veure’l en la nostra web a pantalla completa (clica aquí).

És la tercera vegada que en Joaquim Mateo exposa a la Sala Rusiñol. L’Ignasi Cabanas, visiblement satisfet, el presentà com un “pintor d’èxit”: «Hi ha hagut gent que s’ha avançat a adquirir un quadre per tal que ningú se li passés pel davant. Aquí no hi ha crisi!».

Sens dubte, hi hagué expectació abans, durant i després del vernissatge.

«Ell explica els interiors: no d’una casa, sinó els interiors d’algunes persones. Sempre hi ha una llum: és la llum que tots hem de portar i tenir present en cada moment. És el sentit i la realització personal que ha de tenir la nostra vida. Vegeu la llum en aquests senyors que interpreten el violoncel (clica aquí: “Reagir”). Això té mèrit: interpreta el que interpreten (…). M’alegra aquesta exposició, hi hagi o no hi hagi “brots verds”».

«Fa alguns anys, vaig comprar en una fireta un llibre titulat “40.000 anys d’art modern”, sobre pintura rupestre. Sempre m’ha agradat. Els pintors primitius pintaven amagats, amb rituals, a la fosca i sols: jo també sóc primitiu. Faig com ells. Treballo en un estudi que té molta llum, però tanco les finestres: si treballo amb llum, aleshores, l’obra no té llum. I pinto sol: faig sortir d’allí la meva muller i les meves filles».

«És difícil expressar-se amb imatges. Acostumo afegir textos, llum: utilitzo tècnica mixta, aprofitant tot allò que tinc a l’abast (…). I parlo de l’ésser humà: no surten homes, però apareixen els seus objectes personals. Aleshores, represento l’interior de les persones que viuen en aquell espai. D’aquí s’esdevé el títol: “Paisatges de l’interior”».

El pintor Juan Tenorio, que fa dues temporades exposà amb molt d’èxit a la Sala Rusiñol (clica aquí: “Arquitectures”), no es volgué perdre la inauguració del seu amic Joaquim Mateo. Aquí el veiem, a la dreta de la imatge, bo i conversant amb un altre dels assistents.