23 d’ABRIL: Sant Jordi. Bo i fent honor a la diada, a la Sala Rusiñol es citaren la pintura i la literatura. El títol de l’exposició ho testimonieja: “Fidel Bofill vist per Miquel Martí i Pol”. Alhora que la magnífica col·lecció del pintor, hom presentà el llibre “Colors”: una original explicació de l’obra d’en Bofill amb imatges de quadres seus comentats amb poemes. Destaca el que fóra escrit per Miquel Martí i Pol, que vàrem escoltar com a introducció a l’exposició.
El Sr. Anton Carrera s’ocupà de la presentació -a manera de reedició- del llibre “Colors”. «Vaig col·laborar en la seva confecció fa 25 anys. Ara el tornem a presentar i recordar, perquè ens ho ha demana el Fidel. He rellegit els poemes. Els firmaria novament, tal com estan… i això no acostuma a passar. És un llibre “coral”, és a dir, intervinguérem diverses persones. El corpus del llibre són reproduccions de quadres d’en Fidel. El pròleg és d’en Miquel Martí i Pol.
L’Anton Carrera encara afegí uns altres records i detalls, després dels quals llegí alguns d’aquests poemes. Permeteu-nos reproduir els primers compassos del poema d’en Martí i Pol (són una “gràfica” introducció a l’estil Bofill): “Reduït al silenci, el món esclata / pels porus dels colors. No hi ha cap veu / més clara que aquest blanc, ni més antiga; / més llampant que aquest verd, ni més intensa. / Esclata el món, i dòcilment esclaten / les formes, una a una, como bombolles (…)”.
L’erudició d’en Josep Mª Cadena completà l’exegesi poètica de l’obra de Bofill. «Me he quedat amb la pregunta del darrer hendecasíl·lab que hom ha llegit: “Qui sap d’on ve la llum?”. És la pregunta que ens fem tots. L’Anton Carrera s’ho ha preguntat poèticament». En Fidel Bofill, eminent paisatgista impressionista, «ha vist la llum i sap que la llum es manifesta dins de la vida en els colors: aquests colors són, a voltes, com una mena de flamarades arborescents de to blau, com quan els arbres floreixen; unes altres vegades es tracta d’arbres que creixen a la seva manera i que a través del color de la seva fusta volen afirmar la quantitat d’idees que poden suggerir-nos a tots nosaltres…».
«En un dia com avui és important que hi hagi, d’una banda, la poesia, és a dir, les preguntes que constantment el poeta es fa a través d’una norma (l’hendecasíl·lab, per exemple), però també és important la llibertat d’interpretació: això és el que fa en Fidel Bofill (…). Són importants totes les normes de l’art plàstica, però a vegades hom oblida una cosa: la vista de l’espectador, que veu el que tu has realitzat i que aporta molts més sentits i qualitats. El pintor és una mena de profeta, un avançat dins de la vida: ell troba les coses per a ell, però també per a donar-les als altres». “(…) D’ara endavant, per un estrany prodigi, / no hi haurà mar si tu no el representes, / no hi haurà terra sense el teu arbitri (…)” (Martí i Pol). 
La Sala Rusiñol ens obsequià amb una rosa de xocolata. En Cadena li tragué suc al detall: «Celebro que vostès siguin aquí, perquè avui és un dia en el que mana el carrer. Molts van amb la rosa; pocs amb el llibre. Aquí hem reeixit conjuminar la idea del llibre i de la rosa de Sant Jordi. I, quan dic la “rosa”, diran: ‘On és la rosa?’. Doncs bé, la Sala Rusiñol ha pensat en una rosa que és la bona: la mengívola! Això és important! Els felicito per haver estat aquí. Fidel i Anton: ens heu donat una visió molt completa d’aquest dia i de Catalunya!».
Com és costum, li arribà el torn de la paraula al pintor: «No em pertoca a mi parlar. En Cadena i l’Anton són experts en arts oratòries, però jo no. Recordo que el meu mestre de música em digué: ‘Deixa-ho estar, perquè tens molt bona veu, però per a escriure a màquina’. Per això, no solc parlar en públic. Però vull agrair-vos la vostra assistència. Avui és una data important perquè fa, més o menys, 50 anys que vaig guanyar el primer premi de pintura i em concediren la Medalla d’Or de la Ciutat de Vic. També desitjo agrair la col·laboració i l’amistat de la família Cabanas». 
Algú preguntà a l’artista: -«Què és la llum?». La seva resposta: -«Tot!». Era la síntesi d’un genuí representant de l’impressionisme. Que serveixi d’agraït homenatge el colofó del poema d’en Miquel Martí i Pol: “I engendraràs, en el color, la forma / d’aquest món nou, no pol·luït encara, / d’aquest món teu, que sobreviu la inútil / lenta agonia d’un món en desfeta, / si a cada pinzellada et jugues tota / la vida i la saps perdre, fidelíssim / al món que tens al fons de la mirada”. Així és en Fidel Bofill!
La Sala Rusiñol és una família. En Fidel Bofill, amic de tots, pogué dedicar tot el temps a tots els qui el saludaren personalment. Les manifestacions de tendresa envers ell foren la tònica del vernissatge i la seva correspondència no fou menor. MÉS FOTOS DEL VERNISSATGE
0 comments on “Vernissatge d’en Fidel Bofill (23 d’abril 2010)”