4 anotacions de… Domènech i Sánchez

Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”

• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Josep Domènech Sánchez, Barcelona, 1952. Casat; tres filles. Tenim també una gateta. En aquests moments, i com què no tinc a casa les filles —ja han marxat— hem “adoptat” la meva neboda Mireia, que avui m’acompanya a la meva esquerra prenent anotació de tot el que succeeix en un vernissatge (ella estudia sociologia).

• Una virtut teva a destacar?: La constància.

• Un punt feble teu a reconèixer?: Jo diria que massa perfeccionista, cosa que comporta gran insatisfacció moltes vegades.

• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): Ous ferrats amb una mica de sobrassada calenta al costat. Des de els 12 anys sóc diabètic: per tant, aquestes coses les tinc molt mesurades. —Mala sort! (li dic) —No!, és una manera de viure; ja ens hem fet amics.

• Un record de la teva vida?: Molt difícil, ja que està la part personal: xerrades amb la meva àvia, el naixement de les meves filles. El guardó “Ricard Camí” a Terrassa (un premi biennal). M’animà molt en un moment molt delicat per a mi.

• Un lloc d’aquest món?: Besians, un petit poble d’Osca, d’on  és la meva dona: és tan petit que no té ni mossèn, ni guàrdia civil, ni bar… Amb tot, tenim església, presidida per un Crist que vaig fer jo mateix.

• Un llibre?: Em va marcar en el seu moment “Cartes a Théo”, de Vicent Van Gogh.

• Un escriptor?: Un de sol és difícil! Darrerament estic llegint Murakami, escriptor japonès contemporani: és l’autor, per exemple, de “De qué hablo cuando hablo de correr”. També, Eduardo Mendoza, autor de “La ciudad de los prodigios”; Alessandro Baricco, autor de “Seda”.

• Del “setè art”: una pel·lícula?: “El loco del pelo rojo”, sobre Van Gogh. També, més recentment, “Amadeus”.

• Una afició?: Com a passió, l’art. Com afició, el tennis de taula: el practico amb  veterans; estic federat. És el que m’ajuda a desconnectar.

• Un somni?: Que hi hagués un equilibri en tots el sentits: personal, global…

• Què és l’art?: Bufa!!! És la realització d’un acte amb tota la sinceritat del món, amb tota l’autenticitat possible. Hom podria dir que aquella persona que escombra, si ho fa amb amor, també és art. Amb un pagès, el mateix: es nota qui fa o no fa art.

• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): És una afirmació que pot tenir moltes lectures: també és pensar en l’exteriorització de tot el que tens dins teu. Em sembla molt bé, però tenint en compte que res és veritat ni mentida, depèn del color de la bola de cristall amb què ho mires. Aquesta pregunta és complicada.

• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: La bellesa, per a mi, és captar un moment molt especial: un somriure, una mirada, una abraçada, una posta de sol. Són moments en els que captes el màxim de sensibilitat.

• El teu mestre?: Molts mestres! Em considero autodidacte, però no és del tot cert perquè tenim moltes influències: Van Gogh, la pintura holandesa (Rembrandt), quelcom de Tàpies… És una sèrie de captacions. De fet, vaig començar a veure exposicions de la mà del meu pare: sempre hi ha hagut inquietud artística a casa; érem fusters.

• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: Algunes. Vull destacar, però, els clar-obscurs d’en Rembrandt.

• Un pintor a qui admires?: L’holandès Vermeer, l’autor del quadre “La joven de la perla”.

• El teu primer record del món de l’art?: Anant amb el meu pare a veure exposicions, els diumenges. Abans obrien els diumenges pel matí! (li afegeixo: —La Sala Rusiñol ho segueix fent!).

• La teva primera alegria en l’art?: A l’any ’85 vaig guanyar un premi de la Biennal dels Esportistes de l’Art. Ara fa 25 anys. Formava part del jurat, precisament, en Francesc Galí. A conseqüència d’allò, vaig fer la meva primera exposició…

• La teva primera exposició?: Com a professional, a l’any ’85, als meus 35 anys, a Barcelona (al Fons Internacional de Pintura). Aquí, a la Sala Rusiñol, també esteu celebrant els 25 anys: quantes coincidències!

• El teu estil?: Figuratiu.

• El teu color?: Terra siena torrat: és el que es veu a la meva obra.

• El teu tema?: Figura, bodegons i, en els meus inicis, el paisatge. Aquí, en aquesta exposició, he inclòs alguns paisatges com un homenatge a la temàtica dels meus inicis.

• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): Estic molt il·lusionat i molt content de fer aquesta exposició, perquè conflueixen moltes coses boniques.

• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): Ja està!