Tenint ja a tocar els 25 Anys de la Sala Rusiñol, ha inaugurat amb nosaltres per primera vegada en Rafael Valentino, vingut des de Granada. L’artista aconsegueix emocionar-nos amb la seva particular i poètica forma de contemplar la bellesa. Als seus “Paisatges en calma” domina una atmosfera atemporal on s’alterna la pinzellada impressionista i el detall més minuciós…
L’Ignasi Cabanas cedí ràpidament la paraula a en Josep Mª Cadena: ell ens va presentar el pintor, a qui coneix des de fa anys. «Potser vostès han tingut la curiositat pe a saber qui era en Rafael Valentino. Bé, el seu nom artístic és un pseudònim. Nat fora d’Espanya, una de les primeres coses que va veure en la seva vida va ser el llac Lemán. Allí, en un ambient de tranquil·litat, va experimentar la natura en harmonia amb els éssers humans».
«Felicito l’Ignasi i la Victòria per haver pensat en aquest pintor, que és un pintor —especial, diu ell— diferent al que sol fer la Sala Rusiñol, però que connecta molt amb el sentiment de la Sala, on hi ha la voluntat de transmetre la bellesa i —a través d’ella— transmetre una manera de ser. Aquí treballen pensant no només en l’art, la pintura i les exposicions, sinó també en què l’ésser humà s’ha de realitzar a través de la bellesa».
Rafael Valentino: «És bo que el pintor parli. A la meva terra no solem veure el pintor, que acostuma a amagar-se. Solament agrair-vos la vostra presència; i també a l’Ignasi, la Victòria i la Carme l’atenció i la feina feta: ha estat tot força ràpid, però ha quedat digne. Mitjançant la bellesa podem aconseguir gairebé tot… Us asseguro que hi ha molta bellesa quan us dic “gràcies per haver estat aquí”».
0 comments on “Vernissatge d’en Rafael Valentino (29 abril 2011)”