Vernissatge Domènech i Sánchez (3 octubre 2014)

Tons de terra, tons torrats, tons de suau sensibilitat, tons d’íntim aprofundiment… són els que en Josep Domènech Sánchez ens mostra a la Sala Rusiñol des del proppassat divendres, dia 3 del mes 10 d’enguany. La data no és casual, com es veurà més avall…

Segons l’autor, «la bellesa és captar un moment molt especial: un somriure, una mirada, una abraçada, una posta de sol. Són moments en els que captes el màxim de sensibilitat». Aquests moments són els que volen captar els tons usats per l’artista. Així és la pintura d’en Domènech i Sánchez!

«Sense veure la firma, ja sabem que és ell»: així introduí l’Ignasi Cabanas l’acte d’inauguració. No li faltava raó! En Josep Mª Cadena, per la seva banda, ens va presentar el pintor de la manera més sorprenent: amb el número 13. I és que el tretze (13) és el número del pintor: no per supersticiós, sinó per la vida mateixa… En efecte, va néixer a Barcelona al número 13 del carrer Picalquers, un dia 31 (13 al revés), d’un mes tres (és a dir, març), de l’any 1952 (52 són quatre vegades 13). I, per a reblar el clau, resulta que «AVUI, el dia de la inauguració, és el 3 del mes 10: en total, deu més tres fan tretze».

La raó del 13, segons Cadena: «El pintor creu en el 13 perquè creu en el que fa. Tots podem fer coses ben fetes, però no tothom creu en allò que realitza. Ell va creure tossudament en què havia de pintar, i fer-ho de la millor manera possible: estimant el que feia. Si vostès veuen la seva pintura hi endevinaran una activitat manual: donar color a la fusta —justament, l’ofici que ell va tenir inicialment—. D’allí va aprendre l’amor a la textura, l’amor a les coses… Tots aquests quadres representen l’esperit, representen creença en la pintura, creença en la persona».

L’artista va agrair el comentari crític del Sr. Cadena, i també donà gràcies als assistents per la seva participació. S’oferí a parlar d’allò que li preguntessin des del públic. —«Al teu estudi tens un pinzell penjat: què significa?». —«És un “homenatge” al pinzell. Quan vaig començar a pintar usant altres tècniques, com la de passar draps sobre la tela, vaig penjar aquell pinzell, simplement per posar-lo en algun lloc… i allí s’hi ha quedat, com un homenatge!».

Algú que coneix més de prop el pintor li pregunta: —«Què representa el tenis de taula en la teva vida?». —(Riu…) «És l’esport que jo havia practicat de petit… Per a mi, significa la lluita contra un mateix. Em serveix de distracció i de superació. M’ajuda a desconnectar». Un altre dels assistents recordava que una vegada li van preguntar a en Josep Domènech com pintava. I la resposta havia estat: «Jo no pinto; jo despinto. Després d’una pàtina molt fineta, vaig deixant restes…».