Trenta-un anys de Sala Rusiñol! Com cada maig, reservem aquestes dates per alguna exposició “especial”. Enguany, hem escollit l’enyorat Lluís Almazán Miquel que va traspassar al 2010. Nogensmenys, les seves tres anteriors exposicions a la Sala Rusiñol varen deixar petjada. Les recordem!
Bo i cobrint la seva inevitable absència física, ens ha acompanyat la seva viuda, la Marta, i altres familiars i amics. El nostre agraïment a la família de l’artista per quant ha posat a disposició el llegat d’en Lluís, bé per a ser admirat novament, bé per poder ser adquirit i tenir-lo a casa.
En aquesta mostra, en primer lloc, hi podem trobar els “estris” típics d’en Lluís Almazán: lleteres, quinqués de petroli, vehicles desballestats, bicicletes antigues (sobretot), moles d’esmolar, ampolles buides, capses de galetes… A tot això s’hi afegeix una temàtica —diríem— més moderna, més recent del pintor: l’activitat portuària, amb vaixells amarrats, dics i edificis emblemàtics del port de Barcelona.
Segons en Josep Mª Cadena, més enllà d’un homenatge, aquesta exposició vol ser una «afirmació de les virtuts d’un pintor en un temps en què la societat comença a estar preparada per a recordar-lo». En aquest punt rau una qüestió important: els pintors tenen una vida curta pel que necessiten com a preparació. Encara que hagi tingut una vida artística des de jove, en realitat el pintor comença a explicar-se bé quan té quaranta anys. En aquesta etapa hom ja és conscient del que vol explicar: la seva societat, el futur, etc. Aleshores el pintor és testimoni del que viu i també de les aspiracions col·lectives…
El crític d’art també ha exposat la seva opinió sobre la estreta relació entre el que vol ser la Sala Rusiñol i el que volia ser en Lluís Almazán. El punt de trobada és el “realisme poètic”. En efecte, la figuració —l’estil promogut per la Sala— es defensada perquè hi ha un esperit més enllà del que representa. Els quadres —ho veiem en els d’Almazán Miquel— representen el que hi veiem, però hi ha un valor afegit d’explicació…
Finalment van prendre la paraula en Joan Peix, gran amic d’en Lluís, i la Marta. El Sr. Peix descriví en Lluís com «un “amic excepcional” que visqué repartint amor i amistat, tot deixant un llegat de llum i vida, reflectits en la seva pintura». Alhora, lloà del homenatjat la seva visió espacial, el tractament exquisit de la llum i el seu realisme reflex del seu vitalisme. La Marta expressà un sentit agraïment i afegí simplement: «Es mereix tot el que s’ha dit».
0 comments on “Vernissatge Almazán Miquel (5 maig 2017)”