Eduard Malvehy fa temps que exposa a la Sala Rusiñol: la darrera ara fa 3 anys i aquesta és la sisena mostra amb nosaltres. De cada autor i obra se’n pot treure punta: en aquest cas, donem la benvinguda a la pintura plàcida d’en Malvehy, justament quan recentment hem tornat al brogit i a la follia del calendari laboral. Si voleu reposar, planteu-vos una estona davant d’aquesta pintura.
Tot just acabem d’estrenar la tardor i la força de la llum del sol va perdent intensitat. Casualitats o no, l’Eduard ens ha portat unes imatges amb atenuació lumínica, com ara les matinades (o les postes?) del New York del gratacels amb els llums encesos a les oficines i pisos dels edificis. Tot un efecte màgic!.
En Josep Mª Cadena celebra el retorn de l’Eduard. Té tota la raó en dir-nos que l’obra d’aquest pintor és una “pintura participativa”: sap representar les ciutats (d’Europa i d’Estats Units) amb les seves característiques principals i el seu sentit d’ordre en relació al que és la ciutat, el ciutadà i la societat. Obres amb color positiu i imatges ben estructurades!
De la ressenya d’en Josep Mª Cadena: «Neta i polida, la creació pictòrica de Malvehy no deixa res a l’atzar, sinó que estableix amb claredat tot el que vol explicar d’unes realitats vistes que ell transforma en conceptes de bellesa que sempre van més enllà del que externament descriuen».
Entre les preguntes fetes al pintor, sorgí la qüestió de l’aiguacom un element omnipresent a la seva obra. En efecte, l’aigua és relaxant i actua com un bon complement del paisatge urbà. Cal remarcar l’efecte mirall de l’aigua, sia la del mar davant els gratacels de New York, o dels típics pobles costaners (Cadaqués, Calella), sia dels rius i canals que travessen París, Venècia, Amsterdam…
0 comments on “Inauguració Malvehy (4 octubre 2018)”