Ignasi Cabanas dóna la benvinguda als assistents i a l’artista, tot recordant que ja han transcorregut deu anys de la darrera exposició que la Mònica Castanys va presentar a la Sala Rusiñol.
Josep M. Cadena comença a introduir-nos en l’obra tot remarcant que la Mònica Castanys es fixa en la vida, en allò que passa. Per això pintà allò que li soprèn, especialment les coses habituals.
I continua: Són quadres d’investigació pròpia i d’explicació del que ha descobert. Així, a les noies que neden, sorprèn els reflexes, que impliquen veracitat. Alhora, als seus quadres, hi ha una vida interna: la calma, la tranquil·litat, la relació de les persones… Aquesta és, doncs, una pintura que li permet descobrir la vida.
Tampoc deixa de posar en valor que la Mònica Castanys pertany a una família d’artistes; el pare i l’avi (ambdòs Valentí Castanys) van ser dibuixants de reconegut prestigi.
Finalment és la mateixa Mònica Castanys qui s’adreça als assistents i després d’agrair-los la companyia, explica les diverses temàtiques d’aquesta exposició: aigua, urbana i japoneses. D’aquestes darreres explica que després d’un viatge al Japó, i copsada per la cultura d’aquell país, li venia molt de gust pintar aquests colors tan vibrants que ara es poden veure a la Sala Rusiñol.
0 comments on “Inauguració Mònica Castanys (4 abril 2019)”