“4 anotacions de… l’Alícia Grau”

Respostes ràpides de l’artista, sense “cercar 3 potes al gat”

• Tu? (nom, naixença i el que vulguis): Alícia Grau i Pérez-Agustín. Barcelona, 1955. Tinc dues filles i tres nets.

• Una virtut teva a destacar?: Sóc molt constant i perseverant en tot. I molt tossuda (aquesta part “mañica” que em ve d’alguna de les meves àvies).

• Un punt feble teu a reconèixer?: Sóc exigent amb mi mateixa i amb els altres: si jo puc fer-ho, també ho poden fer els altres. Sóc perfeccionista.

• El teu plat preferit? (per a qui desitgi convidar-te): La paella de verdures. M’encisa. La meva germana la fa millor que ningú.

• Un record de la teva vida?: Molts. El top, el naixement de les meves filles. També recordo aquella ocasió en què —era la primera vegada— un matrimoni, mentre prenia uns apunts, em demanaren preu. Tenia 16 anys. I el darrer gran record: la meva exposició a Abu Dhabi, a Emirats Àrabs. Ha estat com un conte de fades. Vaig tornar el dimarts passat: per això és el meu darrer record.

• Un lloc d’aquest món?: Qualsevol , mentre hi sigui la gent que estimo i les meves eines de treball.

• Un llibre?: “La hoja plegada” (un relat del pas de la joventut a l’edat adulta), de William Maxwell. Del mateix autor, també el llibre “Vinieron como golondrinas” (un commovedor retrat de la infantesa i primera adolescència).

• Un escriptor?: En William Maxwell.

• Del “setè art”: una pel·lícula?: “El Sur”, d’en Víctor Erice, i “Qué bello es vivir”, d’en Frank Capra.

• Una afició?: M’encisa cuinar; em relaxa.

• Un somni?: Un món equilibrat, just: és un somni!

• Què és l’art?: Ho he pensat: és un medi pel qual els individus expressen sentiments, pensaments i idees, i que involucren tant les persones que els practiquen com també els qui ho observen: es crea un vincle sense el qual no existiria l’art.

• Per a Plató, la bellesa és la crida d’un altre món per a rescatar-nos de la caverna on vivim (què et sembla?): Em sembla perfecte. Però afegeixo per a mi, l’art és la seducció dels sentits i de l’esperit.

• T’has trobat amb la Bellesa (així, amb Majúscula)?: (Riu). La podem trobar en tot el que ens envolta. Cal aprendre a veure-la.

• El teu mestre?: Tots els pintors. Àdhuc una veïna meva que va fer Belles Arts amb mi. Jo anava amb ella a pintar.

• T’identifiques amb alguna escola de pintura?: Diuen que m’apropo, algunes vegades, a l’impressionisme. Són etiquetes que et posen: que me les posin els altres!

• Un pintor a qui admires?: Molts. Antonio López García. Un altre, a qui estimo especialment: Ángel Badía. Tot i ser pintors, la meva relació amb ells és personal, amigable: els veig més com amics que com a professionals.

• El teu primer record del món de l’art?: Sempre, des de petita, he viscut el món de l’art. Quan era menuda, a Barcelona, anava amb els meus pares als museus i a les galeries. Després d’anar a missa, compràvem el tortell de crema i ens atansàvem a veure alguna exposició. En aquella època, les galeries d’art obrien també els diumenges.

• La teva primera alegria en l’art?: Aquella que ja he esmentat: quan, per primera vegada, em demanaren preu per quelcom que estava pintant. Aleshores vaig veure que el meu somni podia esdevenir en professió.

• La teva primera exposició?: No fou comercial: estava estudiant i va ser una col·lectiva d’estudiants dels Laboratorios Sándoz. A nivell comercial: a la Galeria Llorens, l’any ’82.

• El teu estil?: Figuratiu, amb textura.

• El teu color?: El blau.

• El teu tema?: Bodegons, paisatges, infants. I tot allò que pugui fer i sentir com a meu.

• Ens dius quelcom més? (el que vulguis del que vulguis): Sempre que tinc l’ocasió, agraeixo a tots els qui han participat en el camí per tal que la meva vocació hagi esdevingut realitat: galeristes, periodistes… He pintat nens que ara em porten els seus fills per a què els pinti. Un treball molt gratificant! La llàstima és que no tinc temps per a cuidar tota la gent que estimo.

• Alguna altra pregunta? (que desitgis que et fem): No, no més…