VIC, 1935 Brugalla

Els seus bodegons i natures mortes mostren una poètica fonamentada en el color i en unes formes totalment contemporànies.

En l’obra de Brugalla s’aprecia un sòlid aprofundiment en les diferents tècniques de la pintura que es reflecteixen en les seves aquarel·les, o bé en les sèries que, en diferents tècniques, cerquen l’abstracció inherent a objectes reals.

BIOGRAFIA

Va néixer a Vic l’any 1935. Va formar part del grup d’avantguarda ‘Els vuit’ i la seva obra va ser seleccionada per la Bienal Hispano Americana d’Art i també va expoasr al Saló d’Octubre de Barcelona. Va fer cursos de dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc i, durant tres anys, també va fer cursos a Itàlia. Al llarg de la seva trajectòria ha participat en diferents mostres i en l’anàlisis de la seva obra s’hi aprecia un sòlid aprofundiment en les diferents tècniques de la pintura que es reflexen en les seves acreditades aquarelles o bé en la seva pintura sobre taula en la que s’hi poden veure bodegons i les natures mortes, que mostren una poètica fonamentada en el color i en unes formes totalment contemporànies. Ha exposat a Vic, Sant Cugat, Barcelona, Sitges, Girona, Reus, Valladolid, Madrid així com a països com Suïssa, França, Alemanya i Bèlgica.

JOSEP BRUGALLA I EL GOIG DE LA SABOR QUE QUEDA DE LA FRUITA

per Josep M. Cadena

Amb els seus bodegons, Josep Brugalla (Vic 1935) ha trobat la manera de comunicar-nos la sabor permanent que queda de les fruites que un dia vam menjar com si fossin acabades d’agafar dels arbres i que tornen als nostres llavis com una satisfacció pura i permanent. Ell és un pintor experimental, que ja ha donat mostres molt significatives de la seva dedicació a la Natura com una referència ben notable sobre el que és l’ésser humà en relació amb el seu entorn. Però ara ha donat un important pas cap a l’interior del pensament que queda, fruit, igual que la seva iconografia, de la meditació i de la síntesi sobre el que cal explicar en relació a la trascendència del que ens envolta.

Els bols amb fruites de Josep Brugalla expressen la riquesa de la vida en el seu conjunt, en l’harmonia de les coses que pertanyen al món vegetal i que, amb les característiques pròpies de cada element -magranes, prunes, peres…- defensen la pròpia identitat sense mai deixar, però, de col·laborar en un projecte comú on la capacitat de la ment humana actua com aglutinador. Cada element vital ha nascut i s’ha desenvolupat per a ésser ell mateix i per a distingir-se dels altres per les seves pròpies i irrenunciables característiques. I hem estat nosaltres els que els hem ajuntat d’una manera aparentment accidental, però en realitat, i la majoria de les vegades sense arribar a saber-ho, per la compensació entre formes i colors que porten a uns conjunts en els quals els bols que les creen, obra de l’observació i de l’enginy artesà que va saber sintetitzar el que són dues mans juntes que formen la tassa, el plat i la safata, així com els altres elements de la ceràmica que, en origen, foren els dits que collien i els braços que agafaven les ofrenes.

Sense mai deixar d’ésser manifestacions joioses de l’existència i dels dia a dia que anem aixecant, com a persones amb activitats diverses, trobo que en els bodegons amb fruites de Josep Brugalla s’hi aprecien els elements propis de la permanència del pensament, dels conceptes, de la regla d’or de la trascendència del que queda com a norma d’actuació en relació a la destrucció indefugible de la matèria. Tot passa, però també tot queda si sabem trobar el sentit que hi ha de superior existència en cada espurna de vida. Tota persona pot aconseguir la seva i no ha d’exigir més del que, mirant sempre endavant i anant al seu propi pas, sense angoixes sinó amb alegria interior, pugui realitzar. Ho ha de trobar -tots ho hem de fer- en el gran bol que és la societat, a la manera de com ho fan les fruites en els bodegons de Josep Brugalla.

Exposicions