Trenta-un anys de Sala Rusiñol! Com cada maig, reservem aquestes dates per alguna exposició “especial”. Enguany, hem escollit l’enyorat Lluís Almazán Miquel que va traspassar al 2010. Nogensmenys, les seves tres anteriors exposicions a la Sala Rusiñol varen deixar petjada. Les recordem!    

  Tomàs Suñol es consolida a la Sala Rusiñol. Per tercera vegada, des del 2010, ens delita amb els seus carrers estrets on la llum del sol s’hi escola com pot alhora que projectant les seves inevitables ombres. Són una temàtica i un estil molt propis del pintor que des d’avui ens acompanya.     

  En aquesta vida és important arribar a temps. Però si arribes amb un xic d’anticipació, encara millor! Aquest és el cas de l’exposició “Temps de flors”. A pocs dies de l’inici oficial de la primavera, a Sant Cugat del Vallès —l’anomenada “ciutat jardí”— ha començat ja l’esclat floral. La Sala Rusiñol s’hi afegeix just a temps!    

  Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol, és l’encarregat de donar inici a la inauguració d’aquesta exposició que porta per títol “Més que mai; els nostres pobles…”.  

Divendres, 13 de gener del 2017. Un fred que pela! A la Sala Rusiñol tenim la primera inauguració de l’any (que no de la temporada): “Víctor Pedra, un cant a la vida”.  

Ignasi Cabanas, director de la Sala Rusiñol i fill de l’homenatjat Miquel Cabanas (1916-1995) en el Centenari del seu naixement, explica als assistents el perquè d’aquesta exposició que porta com a tema “El Sant Cugat de Miquel Cabanas”.  

Ignasi Cabanas inicia el seu parlament tot donant la benvinguda a l’artista i als nombrosos amics, coneguts i admiradors de l’obra de Joaquín Mateo que ens acompanyaven aquest dia. Tampoc ha volgut deixar de destacar que aquesta és la cinquena exposició individual que ens presenta a la Sala Rusiñol.  

    Estem a la tardor i inaugurem una exposició majorment de tardor. A en Miguel Peidró li hem preguntat si pinta també les altres estacions. —«Sí, però l’estiu és massa “mono-cromo”. A més, m’agrada trobar l’equilibri entre els meus gustos i el que em demana la gent. I em demanen molt la tardor»…      

  En Llorenç CASAS ANFRUNS és —podríem dir— el “gaudinià” de la Sala Rusiñol. El seu “mentor” és Gaudí. El seu tema és Gaudí. Es seu estil, quan pinta coses diverses a les obres del “mentor”, és també gaudinià.

  Tanquem la nostra 30ª temporada amb l’Abel Florido. Ell ja havia exposat a la Sala Rusiñol en una col·lectiva ara fa un any i mig. La d’avui és la seva primera exposició individual amb nosaltres. “La ciutat en blanc i negre” descriu molt bé el tema d’aquesta mostra: la ciutat en qüestió és Barcelona —tot i que l’Abel n’ha […]