Tomàs Suñol es consolida a la Sala Rusiñol. Per tercera vegada, des del 2010, ens delita amb els seus carrers estrets on la llum del sol s’hi escola com pot alhora que projectant les seves inevitables ombres. Són una temàtica i un estil molt propis del pintor que des d’avui ens acompanya.
Però, en realitat, són així aquests carrerons? Existeixen? Sí, en els barris més antics de les poblacions. Però el pintor hi afegeix la seva pròpia significació. El crític d’art, en Josep Mª Cadena, comentava que «l’obra d’en Tomàs Suñol és potser, des del meu punt de vista, de les que expliquen amb més claredat que la figuració i l’abstracció són el mateix. Ell és un pintor figuratiu (…), però en totes aquestes coses ell hi troba representacions de persones, representacions de sentiments, representacions de circumstàncies».
«Ell el que fa no és representar, sinó pintar: pintar és diferent que representar. Ell explica una manera nova de veure les coses —que potser és molt antiga per a nosaltres: en situar-nos davant la seva obra, el pintor ens està dient: —Pensi-ho vostè, mediti, i sobretot, pot sentir… Perquè l’important dintre de la pintura està en el sentiment» (Josep Mª Cadena).
El testimoni del propi artista va estar clar quan se li va preguntar si la pintura la feia fora —al carrer— o a l’estudi. «A l’estudi. Vaig pel carrer i miro; a l’estudi interpreto. No reprodueixo res en concret; pinto coses que he vist i he sentit».
En aquesta ocasió, però, en Tomàs Suñol ens ha sorprès tot duent una “nova” temàtica. En Josep Mª Cadena ha manifestat la seva sorpresa: «En aquesta mostra, en Suñol també posa de relleu els sentiments en obres que jo no li havia vist: són un mena de bodegons, una mena de “jocs florals”. Ens preguntem, ¿és el pintor que jo vinc a veure? Aquí hi ha una cosa totalment diferent: hi ha una alegria, una satisfacció, una manifestació de la natura. També aquí hi ha una introspecció sobre la vida humana: a través de la taula de menjar. Però en aquesta taula es produeixen els plats, les fruites, amb la copa mig plena… Podem fer l’aperitiu, vull dir, “l’aperitiu del pensament».
0 comments on “Vernissatge Tomàs Suñol (31 març 2017)”