SABADELL, 1974 Enric Aguilar

La contemplació del mar li ha permès adonar-se, tot i que ja ho intuïa, que la immensitat de les aigües són reflex de la vida mateixa.

La seva obra és fruit de la seva reflexió i contemplació del mar i els temes mariners. Una reflexió pastada en la realitat i en la vida del quotidià, a partir de la vida dels qui l’envolten.

LA PROFUNDITAT PICTÒRICA D’ENRIC AGUILAR

per Josep M. Cadena

Personalment enamorat del mar i de les barques que el sirguen ja sigui per a la pesca o amb motivacions esportives, Enric Aguilar (Sabadell, 1974) ha fet dels temes marítims els més importants de la seva activitat pictòrica. Primerament format a l’Escola d’Arts i Oficis vallesana i, a continuació, llicenciat per l’Escola de Belles Arts, actualment resideix a Castellar del Vallès, però les seves estades estivals a Menorca li serveixen per a endinsar-se en la seva vocació marinera i trobar en la costa –també la catalana, especialment la gironina– motius per a pintar escenes de calma i d’acció, amb les que la sensibilitat de tots nosaltres, fills de poblacions mediterrànies, connecta de manera eficaç.

Tant un parell de barques situades en repòs i vora de l’aigua a la platja del Canadell, com un noi prenent els primers banys d’abril a Palamós, són, a l’igual que molts altres episodis mariners que l’artista ens presenta, manifestacions que ens recorden circumstàncies que molts de nosaltres hem presenciat o fins i tot protagonitzat. I això és precisament el que ens permet dir que Enric Aguilar sap donar amb el seu art una transcendència vital a uns moments que, malgrat haver estat viscuts, potser no havíem encertat a valorar adequadament fins ara que els veiem captats i exaltats artísticament. I és que la pintura, quan és realment sentida com mitjà d’absoluta comunicació de sentiments, i a la vegada disposa d’artífexs dotats per a aquest art, com és el cas present, amplia considerablement la profunditat i amplitud de la nostra percepció.

Cal seguir amb atenció aquesta exposició d’Enric Aguilar, ja que els seus quadres, temàticament relatius al que ens és comú per proximitat al mar, van sempre més enllà del que superficialment expliquen i estan amarats de fonda reflexió. Això s’evidencia especialment en dues obres titulades Jo jutjoi Jo perdono, protagonitzades per una mà, que representen, respectivament, l’obligació de jutjar els fets i les persones d’acord amb la més estricta raó i la necessitat d’actuar amb generositat. El pintor segueix aquestes premisses i, contemplant la seva obra, ens estimula a seguir l’exemple pictòric que ens dóna.

Exposicions

ENRIC AGUILAR

“NOUS HORITZONS”