MATARÓ, 1970 Jubany
Ens transmet l’essència i l’ànima de les ciutats que pinta, ordenant de la millor manera el pensament, la forma i el color.
Jordi Jubany busca oferir una obra natural, relacionada amb la vida.
ENSENYAMENT I BONA COMPANYIA EN L’OBRA DE JORDI JUBANY
per Josep M. Cadena
Pintor jove i amb empenta constructiva i colorista alhora, Jordi Jubany (Mataró, 1970) és un valor emergent dins del nou art figuratiu català. Encara nen, va rebre (1978) les primeres nocions de dibuix artístic sota el guiatge d’Albert Alís; després (1985-1987) estudià a l’Escola d’Arts Visuals de Vilassar de Mar i de nou (1990-1994) tornà a posar-se sota el guiatge d’Alís per a endinsar-se amb profit en l’exercici intens de la pintura a l’oli.
Fou amb aquest mestre, que s’havia format amb professors com Pau Mañé i Raül Capitani –preferentment oli i gravat-, així com amb Josep Martínez Lozano –gran aquarel·lista i també excel·lent pintor- quan comença a posar de manifest les seves dots creatives. Després (1999) seguí un curs d’escultura a l’Escola Massana i entrà en contacte amb la pedra, la fusta i el ferro, insistint amb una capacitat volumètrica que ja tenia d’origen. I a continuació arribà la participació en diversos concursos, en els que sempre resultà seleccionat, així com guanyà premis. I a continuació vingueren les exposicions personals: dues a Mataró i una de molt recent a Girona. També trobem una desena d’obres seves en el fons artístic de l’entitat Caixa Laietana.
Poca cosa, però significativa, perquè artísticament és jove. I el que més interessa: avança amb pas segur i pinta a consciència, segur de què amb la representació de les coses que veu s’arriba a plasmar un veritable sentiment d’humanitat. Ara ha ampliat el seu radi d’acció i el tenim a Sant Cugat, a la Sala Rusiñol. Aquesta, que celebra els seus vint-i-cinc anys de vida –un quart de segle, si comptem d’una manera més solemne- aposta per ell i, a la vegada, renova amb assenyada pausa la seva acció divulgadora en pro de l’art. Fa una crida que ens porta cap al futur que, sigui com sigui, ha d’arribar i que ha de trobar-nos amb prou bagatge –espiritual i moral, però també artístic- per a poder assimilar els canvis. Aquests seran més d’esperit que d’entorn i necessitarem tenir clara consciència del que som per a què els vents, tal volta esbojarrats, de la beneficiosa esbandida que es prepara mai no s’emportin les essències del que és fonamental. I això ho aconseguirem aquells que ens estimem l’art i el sentim com exemple de vida recta amb obres que vénen d’abans i amb altres, que són d’ara, com la d’aquest Jordi Jubany que ara ens acompanya. Observem-les amb atenció i veurem que ens ensenyen i ens fan bona companyia.
