HUMILLADERO, 1957 Manel Doblas

Busca els espais alts al captar la verticalitat dels gratacels i descriu estacions de tren abandonades perquè no li interessa gens l’espera, sinó que busca sortides cap a l’horitzó.

Manel Doblas ens descriu el pas del temps; d’un temps que ell, en el fons, voldria que anés tan ràpid com el tren de la seva imaginació plàstica.

BIOGRAFIA

Estudià dibuix i disseny gràfic a l’Escola Massana de Barcelona i serigrafia a Zuric (Suïssa). La seva primera exposició individual data de l’any 1986. Ha participat a diverses biennals i ha estat guardonat amb importants premis de pintura. Trobem obra seva a diversos museus com el Museu Abelló a Mollet del Vallés, el Museo de Tossa de Mar a Girona, el Llegat d’Art Francesc Galí a Palamós…

MANEL DOBLAS SEMPRE ENDAVANT

per Josep M. Cadena

Amb les primeres llums, les ombres que arriben amb la progressiva claror del matí, el voluntari oblit dels esclatants migdies, les vesprades i l’entrada a la nit, Manel Doblas ens descriu el pas del temps; d’un temps que ell, en el fons, voldria que anés tan ràpid com el tren de la seva imaginació plàstica, que, rabent, va per vies que actualment constitueixen una part important de la seva obra.

Manel Doblas, nascut a Humilladero (Màlaga) l’any 1957, però format des de molt jove a Catalunya i amb una mentalitat ben arrelada entre nosaltres, porta força anys com a pintor. Seguí el camí de les col·lectives a partir de 1981 i realitzà la seva primera exposició individual l’any 1992, precisament en aquesta mateixa Sala Rusiñol on ara ens el trobem de nou. Ha guanyat molts premis a diversitat de llocs i no li ha fet res participar amb assiduïtat –encara ho fa- en concursos de pintura ràpida arreu de l’estat espanyol. Això, que per a altres pot resultar un entrebanc, perquè després d’ajudar a guanyar soltura i a trobar fórmules pròpies que defineixin l’estil moltes vegades porta a arbitrar maneres recurrents, en el seu cas ha representat un sistema altament útil per a trobar-se amb ell mateix i poder dir amb propietat allò que desitja.

Només els que tenen por a explicar creuen que molt aviat es troben a ells mateixos. I els que tenen un pensament que sempre barrina –aquest és el cas de Manel Doblas- mai no deixen de sentir la inquietud d’anar endavant. Per això aquest pintor del qual ara veiem el que acaba de fer, busca els espais alts al captar la verticalitat dels gratacels i descriu estacions de tren abandonades perquè no li interessa gens l’espera, sinó que busca sortides cap a l’horitzó que marquen les vies de ferro que, superats els encreuaments, són fixes perquè serveixen al moviment interior de les persones.

Manel Doblas ha canviat en la seva manera d’expressar-se i ho ha fet per a millor. Dotat per a l’expressió plàstica i amb domini de la tècnica, no s’atura sinó que avança.

Obres disponibles

 ENCREUAMENTS

Tècnica mixta/tela 130×162 cm

Exposicions