Vernissatge d’Ulpiano Carrasco (18 març 2011)

És la primera vegada que tenim l’honor de comptar amb Ulpiano Carrasco (“Símbols”) a la Sala Rusiñol, i també en el mateix Sant Cugat. “Vaig conèixer la pintura als 6 anys. Vaig pensar i els vaig dir als meus companys de classe que això seria lo meu. Era un somni inassolible, però el cas és que m’estic apropant als 50, he format una família, segueixo pintant i pretenc seguir fent-ho. Ha estat i serà la passió de la meva vida”.

Ignasi Cabanas: “El primer contacte amb Ulpiano va ser a través d’un soci de la galeria, Josep M. Balanyà. Estàvem a casa seva, preciosa, plena d’art, i vam veure un quadre de l’ Ulpiano, ens vam quedar sorpresos per la força del seu color i originalitat del traç. En to amistós el nostre amic ens va dir: –Hauríeu de portar-lo a la galeria, té una obra preciosa. –Doncs bé, aquí està!”.

Josep M. Cadena: “Sóc un vell conegut del pintor. Vaig veure la seva obra per primera vegada a la Galeria Comas i em vaig sentir captat per la força que expressava a través del color. La força dels camps que comencen a germinar! Per això, quan em vaig trobar davant dels quadres que pintava Ulpiano Carrasco, em va entrar el convenciment que em trobava davant del més exacte i modern intèrpret plàstic de la seva terra. Ell era de Conca; i la millor Conca, –la més plena i rica– es trobava en els seus paisatges”.

Ulpiano és un gran admirador de la seva terra natal, Conca, en la qual encara viu, font d’inspiració de la gran majoria de les seves obres. Fins i tot quan va plasmar Nova York va aconseguir integrar la major ciutat cosmopolita amb la seva estimada terra. “Crec que ha estat fonamental fer una simbiosi entre el paisatge de la meva Conca i Nova York. El que em va aportar la meva terra ho he aconseguit traslladar a les ciutats”.

Temps per a les preguntes: “Alguna experiència sobre Manhattan?”. La seva curiosa resposta: “En un principi, em va semblar impossible abordar-la pictòricament: volia fer un Nova York alegre, positiu, hedonista… En tornar de la gran ciutat, d’alguna manera em vaig sentir impotent per no poder pintar-la… fins que vaig tornar a viure-la, pintada a la meva ment d’una forma gairebé pictogràfica! Va ser difícil, però ara corre per les meves venes com a part de mi mateix”.