«M’agraden els quadres amb llum i sol; no m’agrada marcar ombres. Cerco la llum, la llunyania, la profunditat, l’aire. Si plou, si és la tardor, aleshores deixo volar la imaginació». Aquest és en Josep Mª MEJAN, que amb motiu d’aquesta exposició, ha tornat des de Llanars a Sant Cugat, on hi havia viscut fa anys.
En Josep Mª Cadena, com a crític d’art, descobreix l’entrellat del “misteri Mejan”: «En Josep Mª Mejan, amb colors i poques línies, delinea l’entorn on ens movem físicament i mentalment. De fet, el paisatge en si mateix no existeix: hi ha coses —camps, muntanyes, horitzons— i, en funció d’elles, nosaltres definim els paisatges».
Continua en Cadena: «Els humans tenim necessitat de viure amb els conceptes. Mejan defineix el concepte de paisatge. En efecte, nosaltres veiem el que tenim un primer pla, el que hi ha més a prop; després, mirem a la llunyania: l’horitzó, l’orografia. La combinació d’aquests aspectes ens porta a la definició del paisatge, no com quelcom que puguem tocar sinó pensar, tot reflectint el nostre interior».
En el seu torn de paraula, en Josep Mª Mejan expressa la seva alegria per tornar —ni que sigui per un dia— a Sant Cugat del Vallès. En relació a la seva pintura, ens ha dit: «Procuro manifestar el que jo realment sento, prescindint de l’anècdota i del detall. No són paisatges premeditats, sinó que surt el que surt».
El plantejament del pintor deixa oberta la pregunta sobre l’abstracció: —«Sí, crec que en la meva pintura hi ha força abstracció. D’una banda no voldria “caure” en l’abstracció, però tampoc vull deixar fet el quadre com un “déjà vu”. En qualsevol cas, m’agrada que en el quadre es reconegui quelcom».
0 comments on “Vernissatge Mejan (4 març 2016)”